La professora Estrella Lozano, de Ciències Naturals, va encarregar als seus alumnes de 1r d'ESO L uns treballs sobre l'aigua dels que podeu gaudir i que estàn penjats en el corredor central. L'explicació del treball és de Marina Gullot Tolosa.
La contaminació de l’aigua, com s’anomena a qualsevol canvi químic, físic o biològic nociu en la qualitat de l’aigua, es un grau problema que pot afectar tant als humans com a la terra o els animals.
Els agents contaminants poden ser causants de malaltia, com bacteris, virus, protozoos y paràsits, consumidors d’oxigen, o nutrients que causen el creixement excessiu de les algues i altres plantes que esgoten la font d’oxigen de l’aigua, provocant la mort de peixos i de vegades afectant als humans, sobretots als infants. 
El cicle de l’aigua és un procés geodinámic que fa l’aigua per l’hidrosfera, traslladant-se d’uns llocs a altres, canviant d’estat físic (sòlid, líquid i gas). Fa uns Quatre mil cinc-cents miliars d’anys la Terra ja tenia al seu interior vapor d’aigua, era al principi una enorme bola amb centenars de volcans actius en la superficie. El vapor d’aigua emergia gràcies a les constants erupcions. Amb el refredament del planeta, es va condensar i va caure en forma de pluja.
EL CICLE DE L’AIGUA PAS A PAS
El cicle de l’aigua te el seu inici en l’evaporació. Les molècules en estat líquid passen a ser gaseoses espontàniament.
És l’energia solar la major responsable de l’evaporació de làigua dels oceans, mars, rius... i puja en forma de vapor al cel on es condensa, es a dir, canvia a una fase més densa, transformant-se en núvols. 
Després de la condensació, el vapor d’aigua de l’atmosfera es satura i cau a la terra en forma de pluja, neu... aquest procés es diu precipitació. Quan arriba al sol fluix per aquest, en lo que es diu “escorrentia” arribant així als rius. Part de l’aigua dels rius s’infiltra i es formen aqüífers on es deposita l’aigua subterrània. Finalment, quan aquesta aigua arriba als oceans i mars torna a començar un altra vegada.